CAMÍ ESPIRITUAL

CINC PRECEPTES
La mà oberta que adorna l'entrada de la mesquita de l'Alhambra, a la ciutat espanyola de Granada, és un símbol de benvinguda als visitants. La mà, juntament amb la clau, simbolitzen els cinc preceptes de l'Islam que obren la porta de la il·luminació i del Paradís.

BELLESA/AMOR

SERAFÍ
Els àngels de sis ales, coneguts com a serafins, són, segons la tradició cristiana, els de la més alta jerarquia dels nou ordres arcangèlics i envolten el Tron de Déu en adoració constant.

DETERMINACIÓ

PEU DE BUDA
Un viatge, per molt llarg que sigui, sempre comença amb un primer pas. Potser aquest és el missatge de la Petjada de Buda que es creu fou deixada per aquest príncep indi que renuncià a la vida mundana i s'embarcà en un viatge a la recerca de la realització espiritual. La Petjada de Buda recorda a la humanitat que "el qui busca, troba".

PROTECCIÓ

AGLA
Les quatre lletres inicials dels mots hebreus "Athah Gabor Leolan, Adonai" que signifiquen "El Teu Art és Poderós i Etern, Senyor", són un poderós encanteri de la Càbala jueva que es creu que fornia una protecció extraordinària. El misteri d'aquest encanteri es reforça si s'observa la seva curiosa semblança amb la paraula Alà, el nom de Déu que els musulmans invoquen en la pregària i en la recerca de protecció.

ENYORANÇA

ARBRE DE LA VIDA
L'Arbre de la Vida és un símbol primordial a gairebé totes les cultures i religions. Amb les seves arrels plantades a la terra i les seves branques ascendint cap al cel, l'arbre és un símbol natural de la pròpia vida de l'home a la terra i del seu desig intuïtiu d'elevar-se al Paradís o a un "jo" superior. Com un arbre que es regenera a cada estació i produeix llavors o fruits que contenen la seva pròpia essència.

VITALITAT

ELS RIUS DEL PARADÍS
De la mateixa manera que l'aigua alimenta la vida, els quatre rius que brollen del Paradís ens recorden que el nostre univers està sustentat només per l'energia que brolla de l'Edèn. El Nou Testament parla dels quatre rius que brollen del Paradís i que simbolitzen els quatre elements -aire, aigua, foc i terra- que són necessaris per a l'existència humana.

LONGEVITAT

NUS MÍSTIC
Aquest nus màgic budista afavoreix una vida llarga. És també un dels vuit objectes de bons auspicis del Budisme, i és utilitzada pel Feng Shui, la ciència xinesa de l'harmonia, com a protecció. A nivell més profund, el Nus és un símbol de la vida espiritual i adverteix que són necessàries la saviesa i la cautela per a desfermar el "jo" superior.

SAVIESA

SERP
Segons les antigues escriptures de la saviesa hindú, la força de la vida, o Kundalini, existeix en tots els éssers humans, adormida com una serp enrotllada en la base de la columna vertebral. La serp simbolitza, també, la perseverança i el coneixement, atributs necessaris per a la revelació de les veritats superiors.

HARMONIA

PA-KWA
Aquest antic símbol xinès ens recorda que la felicitat s'aconsegueix vivint en harmonia amb la natura i amb un mateix. Pa-Kwa és un dels símbols principals del Feng Shui, l'art xinès de viure en harmonia. Des de l'Antiguitat, els xinesos han utilitzat aquest símbol per a propiciar una vida llarga i protegir-se contra les energies negatives.

PROTECCIÓ

TRIANGLE
El triangle és considerat pel Feng Shui, l'antiga ciència de l'harmonia, un dels símbols més eficaços de protecció. Aquesta figura l'utilitzaven, antigament, les dones xineses com a protecció i per afavorir la fertilitat. El trident, suspès enmig de les dues espases, simbolitza la vida, i les espases ens recorden que l'existència és Maia, la il·lusió que hem de destruir per a poder accedir a les veritats més elevades.

LLUM INTERIOR

CANELOBRE
Els set braços del canelobre o menorà, un símbol hebreu de la llum espiritual i de la salvació, representen els ulls de Déu que recorren tota la terra. El canelobre simbolitza la llum de Déu que il.lumina la visió interior.

CONSCIÈNCIA

POP
El moviment fluid del pop contrasta amb la nostra pròpia lluita a través de l'existència, i simbolitza la facilitat del viatge de l'home al llarg de la vida una vegada ha adquirit enteniment i consciència de la seva vertadera natura. La figura és una còpia d'un disc d'or de l'Antiga Micenes.

PROVIDÈNCIA

RODA DE LA VIDA
Buda va descriure el cicle infinit de mort i renaixement com una roda que gira i en la qual cada pensament, paraula o obra té conseqüències morals. La roda de la vida descriu aquesta llei còsmica i s'utilitza com a roda de la fortuna per tal que les desgràcies passin i la bona sort prevalgui.

AMOR/PURESA

FLOR DE LIS
El lliri és un antic emblema cristià de l'amor profund i de la il·luminació. La tija de la flor i els seus dos pètals representen la trinitat de ment, cos i ànima.

FELICITAT

CARÀCTER SHOU
Aquest caràcter taoista de bon auguri dispensa felicitat, salut i longevitat. Shou expressa la gratitut que sent cap a un mateix o cap als altres quan s'es beneït amb una llarga vida. La longevitat completa les benediccions xineses que inclouen també les riquesses, la salut i l'amor a la virtut.

GUARICIÓ

CADUCEU
Aquest mític caduceu, d'origen grec, simbolitza la medicina i la curació. El seu significat més ocult es remunta als antics ioguis de l'Índia que descobriren la força primordial de la vida, que anomenaren Kundalini. El caduceu representa la columna vertebral al voltant de la qual s'enrotlla la força de Kundalini en forma de dues serps entrellaçades.

ESPERANÇA

ÀNCORA
L'àncora és un dels símbols cristians més antics d'esperança, seguretat i estabilitat. En temps de persecució, els cristians no podien mostrar obertament la creu i per a representar la crucifixió utilitzaven l'àncora, que té forma de creu invertida, amb un peix místic en el centre que representa Crist.

PAU

JERUSALEM
Ciutat sagrada per a cristians, jueus i musulmans, Jerusalem simbolitza per aquestes tres religions la Casa de Déu i la unitat de la humanitat sota una sola fe. Jerusalem és un símbol d'esperança i de rejoveniment i una alolegoria d'un futur on persones de diferents creences puguin viure en harmonia. El penjoll està creat a partir d'una ilolustració trobada en un manuscrit irlandès del segle XIII.